#005 La Mola 1104m (Vallès Occidental)

La Mola és la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, al Vallès Occidental. Té una alçada de 1.104 metres.
Al cim hi trobarem el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt, avui convertit en un museu i restaurant.

Avui hem fet totalment de "Pixapins dominguerus". Ens han acompanyat en Miqui i la Jurj, i ja hem començat el dia amb anècdotes. La Jurji s'ha adormit completament... ahir vam dir de quedar a les 09:00h del matí i sortir ben d'hora, però després de sopar ja vam plantejar-ho en allargar mitja horeta...les 09:30h ens semblava una bona hora per sortir... Semblava, perquè a les 09:40h hem trucat a la Jurj degut a la seva absència matinera... i l'hem despertat! :P Després de tenir quasi un atac de cor i un monòleg per decidir si seguia dormint o venia, al cap de 10 minuts com un llamp ha arribat a Camp de l'Arpa motoritzada.

Xino Xano, hem anat direcció Matadepera, i amb algún problemilla amb el GPS i les carreteres tallades, encara hem allargat el trajecte uns 20 minutets, per si ja no anàvem a l'hora dels senyors. Però clar, amb tanta pressa la Jurji no havia esmorzat a casa, i necessitava parar a fer un cafè amb llet. Vaja, que ens hem entaulat abans de fer el Cim...

Hem aconseguit aparcar el cotxe per començar a pujar pel camí dels Monjos. Ja havíem llegit que era un cim bastant freqüentat... però avui, puc dir que la Mola és el cim més transitat de tota Catalunya...segur. No explicarem massa res del cim i el recorregut, està tot molt ben senyalitzat perquè ningú amb menys de 2 dits de front es pugui perdre.

Pujant hem anat trobant molta, molta gent i de tot tipus. Gent molt preparada (parlant de vestuari), gent molt poc preparada (sense samarreta, sandàlies...), nens molt petits i gent molt gran. Gossos, tothom amb gossos; deslligats, per si ja no hi ha prou merder a la pujada. Ha estat difícil evitar fer un pinxito de gos amb els pals de caminar...

Un cop a dalt hem fet una volteta pel Monestir, el restaurant i els voltants... Cal reservar per dinar al restaurant (no m’estranya, hi ha més gent al cim de la Mola que a les rebaixes d’estiu). Us deixo una foto de la carta per si un dia hi voleu anar... els preus són més cars del normal, perquè allà només s’hi pot accedir a peu, per tant porten tots els aliments en burro.






















A dalt, hem pensat que ens havíem creuat amb més de 100 persones, que al cim n’hi havia més de 300, i que al dia segur que en pujaven més de 1.000.

Com que som bastant empíriques... hem decidit que de baixada comptaríem totes les persones que, ens creuàvem o adelantàvem. Bé... cal dir que hem baixat en hora no punta, entre les 13:00 i les 14:00h. Hem tardat 40 minuts... i ens hem creuat amb 301 persones. Sí, sí... si decidiu anar a fer el cim amb nens, pot ser un bon passatemps perquè no es cansin, comptar persones. I gossos, també hem comptat gossos, 27.


És un cim amb bastant desnivell en poc tram, amb moltes pedres i amb altes possibilitat de torçar-te el peu, sobretot si ha plogut recentment... Segurament si no el feu en diumenge, i a l’hora dels senyors… no trobareu tanta gent. Però vaja, aquí segur que no repetirem. Des de dalt unes vistes molt maques!














Valoració del cim
Dificultat 2/5 
Entorn 4/5 
Indicacions 5/5 
Temps pujada 1hora – baixada 40min
Per repetir? No. Massa gent.