CONGOST DE MONTREBEI I ESCALES DE MONTFALCÓ

Arriba la Setmana Santa, i com que no tenim pla, improvitzem una escapada de 3 dies i 2 nits a un dels pocs llocs on encara tenen llits per dormir aprop de Montrebei. Així que la Meri, la Marta i la Jurj, anem cap a l'alberg "Cal Picarol" a Fontllonga amb l'idea d'anar al Congost de Montrebei.
El congost de Mont-Rebei es troba fent de frontera natural entre Aragó i Catalunya.

Fontllonga pertany al municipi de Camarasa de la Noguera, i tot i que a la Viquipedia diu que té 92 habitants, la dona de l'alberg ens va dir que només n'hi havia 12 visquent. És un poblet molt i molt tranquil, on no hi trobareu gaire res més que el restaurant Can Quel i l'alberg on som nosaltres, l'esglèsia i el cementiri. Des del poble, que està una mica elevat, estareu rodejats per la serra del Montsec, l'embalsament de Camarasa i els Terradets.

L'alberg té un petit pati a l'entrada amb taules i cadires, menjador i una sala d'activitats. Les habitacions no són res de l'altre món, lliteres i lavabos compartits, hi ha mantes de sobres i calefacció, així que no vam passar gens de fred. L'esmorzar va inclós amb el preu: torrades, melmelades, embotits, galetes, madalenes industrials, cafè i sucs.  Els menjars són casolans i amb productes de la zona, quina escudella més bona que vam sopar!!!

La mestressa de l'alberg, l'Isabel, va ser molt acollidora i xerraire, ens va explicar totes les coses que podiem fer pels voltants de Fontllonga: veure les petjades de dinosaure, anar a l'Observatori, caminar pel Congost de Montrebei.... i si haguéssim tingut més dies, haguéssim anat a la "Muralla Xina de Finestres", que ens ho va pintar tant i tant bé que ens vam quedar amb les ganes de poder-hi anar. Ja hi tornarem!

Per anar a passejar pel congost, cal anar-hi amb cotxe, carretera N-230 fins a Pont de Montanyana, on s'agafa la carretera que va a Tremp i fins que et trobes un trencall que indica "Reserva del Congost de Mont-Rebei". Aneu tirant, fins arribar al parking que ja tenen preparat per l'ocasió. Val més anar-hi ben d'hora ben d'hora, perquè la cua de cotxes que es forma és brutalment llarga... L'estada al parking val 4€.

El camí comença directament des del parking, on trobareu una caseta de fusta amb informació i algunes begudes fresques. Cal creuar un primer pont per entrar cap al Congost.


El camí a seguir, ha estat tallat directament a la roca, és a dir, que a un costat tens paret i a l'altre el precipici cap a l'aigua. El camí té una amplada d'un metre en alguns trams i disposa de cordes per agafar-te, però no de baranes. Si tens vertigen, vas amb nens o vols portar al gos deslligat, potser no és un lloc recomanable.


Les parets verticals són impressionants i durant el recorregut anireu trobant bancs on poder anar parant a veure el paisatge que us envolta. 

Si sou una mica vius, veureu que hi ha La Cova Colomera, i que té un accés per pujar-hi roques amunt. És divertit haver de fer una mica la cabra per arribar-hi, des de dalt hi ha una vista molt maca. Hi ha algunes cordes preparades per ajudar-vos a pujar

Un cop s'arriba al final del congost, seguim caminant fins el pont penjant de Montfalcó, on cal creuar-lo i pujar durant mitja hora... arribareu a la part de dalt d'una cinglera inclinada. Al 2013 es van construir les escales de Montfalcó.


Són un conjunt d'escales i passarel·les de fusta, que baixen per la paret de roca fins abaix de tot. Aquest cop, la Meri es fa la valenta i supera el seu "vertígen" (que li va a dies), però la Jurj ens espera a dalt, tot menjarnt-se el seu esmorzar i fent companyia a la resta d'acompanyants que també es neguen a fer un pas sobre la passarel·la de fusta. Aquestes escales si que tenen baranes, però no són rígides...No apte per a qui li facin por les alçades, no aneu amb nens ni amb gossos.



Nosaltres ja en teniem prou per avui, baixem les escales per fer mitja volta i tornar-les a pujar per tornar cap a l'aparcament. El camí segueix uns 6 Km més endavant, per si us interessa seguir caminan i allargar una mica l'excursió.


La ruta que hem fet nosaltres és d'uns 12-13 Km, i es podria fer en 4 hores (2 d'anada i 2 de tornada) però s'allarga bastant, ja que no pots evitar parar-te a fer mil fotos.


Valoració del cim
Dificultat 2/5 - Tot és força planer, el més "complicat" és superar el vertigen si es que en tens.
Entorn 5/5 - Increïble
Indicacions 4/5 - No hi ha pèrdua
Temps:  2 hores d'anada i 2 de tornada. Nosaltres vam estar-hi gairebé 7, no tens ganes de marxar!
Per repetir? Si! Però mai més per Setmana Santa, la gentada era brutal... Al tram de les passarel·les vam patir.