Per fi també, la companyia va creixent! Aquest cop, la Jurji, l'Ari i l'Eric han pujat amb un súper Ford Ka de color vermell fins La Molina! Poc acostumats a fer-ho, just després de sopar marxem a dormir a quarts d'onze, ja que ens proposem matinar i aixecar-nos a les 05:30h. De la Molina fins al Llac de les Bulloses, encara tenim una hora i pico de camí... així que després d'esmorzar, encara de nit i amb una fred considerable, agafem carretera cap a França. Genial la sortida del sol entre les muntanyes...
El
recorregut comença a l'embassament de les Bulloses. Per arribar fins
aquí és molt senzill, passem la frontera amb França direcció Mont-Louis.
Abans d'entrar-hi, hi ha una rotonda que ja ens ho indica cap a
l'esquerra. Seguirem uns 14 km fins arribar al Parking. Atenció, als
mesos d'estiu l'entrada fins al pàrquing està tancada a partir de les
07:00h i cal acabar d'arribar-hi amb uns autobusos (Informeu-vos abans
d'anar-hi!)
Si podeu arribar-hi en cotxe, es pot aparcar sota del llac mateix, és l'únic de tots els llacs que veurem que no és natural.
Tota la ruta són uns 15 Kilòmetres. La primera part de la ruta són dues horetes pels voltants dels llacs, bastant planer i sense dificultat fins arribar al peu del cim, i la segona part és pròpiament la pujada al cim.
Per agafar el camí hem d'anar fins al costat esquerra de l'hotel Les Bones Hores. Allà hi veurem un cartell explicatiu i la senyal que ens indica la direcció a seguir.
El principi ens trobem amb una pujada considerable fins que al cap d'uns 20 minuts ens trobem amb un trencall que no reconeixem al pujar, així que anem seguint les senyals grogues que deduim ens porten a fer la volta pels llacs.
Sort que portem el plànol de la ruta, i tot i no seguir el camí previst anem en bona direcció.
El camí és molt agradable. Passem pel costat d'uns quants llacs i a mida que a poc a poc anem agafant altura veiem els llacs que queden més allunyats del camí i el paisatge i les vistes cada cop són millors.
Arribarem a un cartell amb indicacions davant d'un pont de fusta, que ens marca clarament l'ascenció cap al cim... Un cop el tenim el cim davant, imponent, sembla que no hi hagi d'haver camí per arribar-hi però com que no hem estat els primers, veiem de lluny com formiguetes els que ens han anat avançant durant el matí.
Aquí comença la part més dura, un desnivell de quasi 700 metres en poca distància: primer per un tram de pedres i amb una pujada més exigent desprès. El camí està força marcat, i arribem a l'estany glaçat, un petit llac en els que encara hi queden restes de neu de l'hivern passat.
Seguim pujant mentres veiem el recorregut que ens queda fins arribar al cim. És important saber que és més fàcil pujar del que realment sembla!!
Passem el coll Colomer i cada vegada el camí es fa més estret fins que arribem al tram final on haurem de grimpar si volem arribar al cim. En aquest tram és important seguir amb les senyals rodones vermelles que ens portaran cap a la dreta fins al corredor central del Carlit.
A partir d'aquí, seguim pel camínet de pujada al coll que ens portarà fins la cresta, i desprès al cim.
Les vistes des de d'alt són espectaculars!
Valoració del cim
Entorn 5/5
Indicacions 2/5
Temps pujada 3h 30 min – baixada 3h
Per repetir? Si
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada